Felipe Sérvulo
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1947 (76/77 anys) Jaén (Espanya) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Felipe-Sérvulo González Villar (Jaén, 1947), conegut com a Felipe Sérvulo, és un escriptor espanyol.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i resident a Castelldefels, és president del col·lectiu d'escriptors El Laberinto de Ariadna i editor del plec de poesia del mateix nom. Es cofundador dels grups i revistes de literatura Alcudia, Gavina i Alga. Col·labora en medis radiofònics i escrits com a comentarista cultural i ha publicat en revistes especialitzades de literatura d'Amèrica i Espanya. Columnista a l'edició en espanyol de Wall Street International Magazine.[1]
Exposicions
[modifica]Ha participat en exposicions on es combina poesia i pintura:
- Poesía Ilustrada, Casa de la Cultura, amb Luis Monguillen. Castelldefels, 1979.
- El ojo, la música y el espacio, amb Guillermo Marín. Soria, 1994.
- Solsticio, amb Antonio Hervás Amezcua. Jaén, Úbeda i Castelldefels, 2002.
També, com a responsable, ha organitzat diversos homenatges a Antonio Machado en Cotlliure (Francia).[2]
Premis
[modifica]Ha obtingut els premis de poesia de àmbit nacional, Ciudad de Ponferrada, Blas Infante (Cornellà), Sant Jordi (Castelldefels) y Salvador Espriu (Barcelona).[3]
Finalista a Jaén de Poesía, Miguel Labordeta, Ciudad de Badajoz y Ciudad de Baeza, entre altres.[3]
Altres reconeixements:
- Réplica del Lobo de Huelma, 2001, atorgat per la Conselleria de Cultura a Jaén de la Junta d'Andalusia, en reconeixement a la tasca com a escriptor.
- Premi Ciutat de Castelldefels, 2009, atorgat a les persones que han destacat en qualsevol activitat, social o professional, a Castelldefels.
- Homenatje de la "Associació Casal Rafael de Casanova" de Castelldefels, 2014. En reconeixement a la seva trajectoria al món de la literatura.
- Clau del Castell de Castelldefels, 2018. Lliurada per l'alcaldía de Castelldefels.
- Inclòs a "ANTOLOGÍA ACTUAL DE POESÍA ESPAÑOLA. La escritura plural. 33 poetas entre la dispersión y la continuidad de una cultura". Fulgencio Martínez y Luis Alberto de Cuenca. ARS POETICA, Oviedo 2019[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Felipe Sérvulo» (en castellà). ACEC. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ «Felipe Sérvulo» (en castellà). ACEC. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Felipe Sérvulo». ACEC. [Consulta: 7 abril 2013].
Bibliografia
[modifica]- Hasta el límite de las violetas. La Mano en el Cajón. Barcelona, 1995.
- Las noches del sur. Colección Poetas. Jaén, 1996.
- Casi la misma luz. Tágilis Ediciones. Almería, 1999.
- Cartografía de la materia. Diputación Provincial de Jaén, 2005.
- La niña de la colina. in-VERSO, Ediciones de poesía. Barcelona, 2012.
- Ahora que amaneces. Playa de Ákaba. Getafe, 2013.
- Las dunas de Tottori. Poetikas. Barcelona, 2015
- El último vagón. Playa de Ákaba, 2016
- Sit tibi terra levis. El Bardo (Los Libros de la Frontera). Alhaurín El Grande (Málaga), 2017
- Pronto el viento de bolina o crónica de un amor a destiempo. Publicat independentment. USA, 2019
- Turno de noche. Publicat independentment, 2020
- Mil grullas de origami. El Bardo (Los Libros de la Frontera). Alhaurín El Grande (Málaga), 2020